Vivint en un engany

Enganyats,
sense saber què hi ha darrere dels mots.

Conformats,
per no saber veure i afrontar la realitat.

Així vivim,

en un món de mentida que algú ha inventat,

I així seguim,
pensant que la culpa és dels ignorants.

Atrapats,
en la superba i crua realitat.

Sense voler saber res,
Sense voler-nos adonar de tota aquesta mediocritat.

Ens recreem en la nostra història,
vivim pendents del passat.
Quan en realitat no tenim res,
perquè gairebé tot ens ha estat robat...

Envoltats per una bombolla incandescent
que només de tant en tant ens permet obrir els ulls.

Enfrontats tots amb tots,
per qüestions inútils i absurdes.
Demostrant l’arrogància del més feble
i la supèrbia del més fort.

Així vivim;

I encara de vegades creiem que som feliços.