No m'han fet així

Caic, però m’aixeco de nou,
em disparen però les bales no em tomben,
no confio en ningú que cregui tot el que li diuen
i sé d’on vinc i on vull anar.

Resisteixo contra aquells que volen fer de mi una titella,
I contra els que em tallen el cap per semblar que són més alts.
Lluito per aquell a qui han sotmès fent-li creure que era feble,
ara ja sé com sóc i sé el que tinc, i no necessito més.

I no sóc el que han volgut fer de mi,
sinó el que he fet jo per no ser com ells volien que fos,
i sé del cert que no sóc com a ells els agradaria
però sí que sóc com jo sempre he volgut ser.

I què importa ser diferent si saps que ho ets,
és més trist voler ser igual que la majoria sense poder-ho ser.
I què importa trencar amb tot si res és el que t’agrada
és pitjor unir-se a una causa en la que mai podràs creure.

I si sóc com sóc no és perquè m’hagin fet així,
i he après que una parada pot unir els nostres camins...
i avui que una paraula provoca l’odi de tants

hem de saber escollir com serà el nostre final.