De vegades somio amb tu, amb la pols de la teva anatomia,
amb el teu cos sinestrament encaixat entre fustes.
Somio amb tu, amb el teu rostre pàlid i congelat,
amb el tacte d’un últim petó de pedra.
Somio que vas arribar a ser tantes coses
que he perdut el compte de totes les petites parts que han marxat de mi.
En aquestes dates, ja veus, després de 3 anys somio amb tu.
Desperta, adormida, somio amb tu.
Però sé que somiar no és tan dolent,
i és el primer cop que t’escric després de 3 anys, sense quedar-me bloquejada.
