Amic meu

Quan tot sigui fosc i de tu s’apiadi el dolor,
quan ningú et trobi i estiguis a prop,
quan ningú senti el teu alè que respira al seu costat,
quan algú et sorprengui amb terribles disbarats;
a l’altra banda del telèfon em podràs trobar,
potser mai més ens veurem, ni ens podrem abraçar
però quan em necessitis, tornaré al teu costat.

Mai em deslligaré de tu, ets el millor de la vida,
quan vegi que no hi ets, em costarà aguantar el somriure.
sé el que penses, el que vols, sé que algun dia ens veurem de nou,
també sé el que sents, com estimes, que no tens pressa,
i que algun dia compliràs el somni de la teva infantesa.

Amic meu, quan marxi, et trobaré a faltar,
però recorda que en els teus somnis et vindré a buscar,
viatjarem un cop més a la infinitat del més enllà
i em sentiràs quan et digui que no et deixaré enfonsar.
I amb aquest poema et recordo: que com amics que hem sigut

farem esforços immensos per poder tornar a estar junts.