T'enyoro

Encara enyoro la calor dels teus llavis a les meves galtes,
la llum del teu somriure il·luminant el camí que havia de seguir,
el foc de la teva mirada que m’escalfava en les nits fredes d’un hivern humit,
la dolçor de les teves mans acariciant la meva pell,
l’enigma misteriós que s’amagava dins la teva ànima,
les teves paraules tendres i fortes que m’ajudaven a seguir en davant,
la teva valentia que feia front al patiment,
la por a rendir-se,
i les teves accions que sempre m’obrien una altra porta,
aquelles que em donaven una nova oportunitat.
Trobo a faltar tot el que em donaves i ara ja no tinc,
allò que ja mai més tindré,
el que no tornarà,
el teu amor.
Ara només et puc veure quan contemplo els estels,
en la nit d’un dia plujós que n’espera un altre sense ombra,
només amb la llum del sol,
i hi ha una estrella que brilla immensament i m’il·lumina;
aquella ets tu, la que guiarà el meu camí.