Goig de tu, amb el sol o la lluna,
calor del teu cos, amb dolçor salvatge.
Un gest delicat en una pell bruna
i un lleuger petó n’és l’últim paratge.
Em desdic de tu en una paraula
i retornes a mi en cada nova imatge.
Estimo l’olor del teu alè quan em falta
i em fa sentir els encants de cada paisatge.
A mig gas, vaig a mig gas...
I saps que amb tendresa em desarmes
per què em desfaig quan em mires
i alhora m’escalfo quan em toques...
Si de cop em somrius de tot em passa;
em bull el cos i la ferida em sagna,
i em refreda el gel de la teva mirada
amb un gest encantador de dolça besada...
calor del teu cos, amb dolçor salvatge.
Un gest delicat en una pell bruna
i un lleuger petó n’és l’últim paratge.
Em desdic de tu en una paraula
i retornes a mi en cada nova imatge.
Estimo l’olor del teu alè quan em falta
i em fa sentir els encants de cada paisatge.
A mig gas, vaig a mig gas...
I saps que amb tendresa em desarmes
per què em desfaig quan em mires
i alhora m’escalfo quan em toques...
Si de cop em somrius de tot em passa;
em bull el cos i la ferida em sagna,
i em refreda el gel de la teva mirada
amb un gest encantador de dolça besada...
No hay comentarios:
Publicar un comentario