Somriure o morir

Un whisky amb soda,
un conyac amb mel.
La fruita més dolça
d'un instant de temps.
Viatjarem a la Lluna,
trepitjarem el cel,
però mai després de tants anys
sabrem qui som del cert.

Buscar-nos en espurnes,
trobar-nos en lligams
i seguir donant als dubtes
nous significats.

Apropa't a la vida
i diga-li el que has estimat,
però en cap moment en penedeixis
de tot el que has provocat.

Diuen que no som el que som,
ni som el que pensem,
som només el que fem
i els motius pels quals ho fem.
I ningú en té ni idea,
ni mai en tindran
de perquè sempre se'ns escapa
el que més hem desitjat.

Per què tant odi?

Un nen té la mirada perduda a l'horitzó

i a la seva cara es dibuixa un gest d'incomprensió,

ha esclatat una altra bomba al costat de Beirut

i a la ciutat és ara una dansa de vençuts.

Ningú escolta les mares que demanen ajuda,

i encara dessolades afronten la batalla.

Una dona gronxa una nena menuda

que tampoc es conforma amb una simple rialla;

no sap ben bé el que passa ni perquè la mare plora,

però ha nascut en mal lloc i quan no era hora.

I és que la paraula de la ira ja s'ha fet sentir,

domina la humanitat i tot ho controla.

Hem d'acabar amb l'odi que ens ha posseït

i lluitar amb un món que la llibertat engarxola!!!