jueves, 22 de febrero de 2007

En un mundo de colores...



Quisiera marcarle un gol a la luna
que esta noche juega de farol,
y amanecer mañana con nuevos sabores,
que pinten este mundo de otro color.

Saber cantarte como a un mono de juguete
que parece que te entiende, pero en realidad no,
para decirte que siempre quiero verte,
que tenerte cerca es mucho mejor.

Teñir la noche de colores para bailar con ellos
y brindar con los versos de un poema,
escuchar los sonidos que nunca existieron
y hablar con esa última luna llena.

Quisiera escuchar amor en cada silencio
y robar de todos los labios algún beso
olvidar todo lo ajeno en esta noche de sueños
desapareciendo de nuevo cada vez que te veo...
.

Seria fastàntic que el món fos cada dia com aquella nit, de colors, disfresses, jocs, balls, diversió i festaaa!

Llàstima que després de somniar sempre haguem d'obrir els ulls... potser rere cada bon somni s'amaga un mal despertar...

miércoles, 7 de febrero de 2007

Sense fronteres...



Vull petons de xocolata,
abraçades de canyella,
bloquejar-te la mirada
i dibuixar-hi una estrella.

Vull dies foscos i nits clares,
absència de llum per poder-te veure,
estripar-te la roba a mossegades
i que acabi la festa sense poder seure…

Vull la lluna i el preludi,
la cordura i el deliri,
vull una mirada digna d’estudi,
una cervesa i un lliri…

Vull ser una ombra al teu cap
i que em vegis sense mirar-me,
ser-hi sense poder-hi estar
i que em sentis sense haver-me d’escoltar…

I avui començo a disparar paraules,
a explicar el que sovint em callo,
sense amagar secrets, gestos, ni mirades…
i destapant imperfeccions dissimulades.

Avui vull que per fi em coneguis
sense mesura ni censura,
perquè avui acabaré delatant-me, desemmascarada...
i amb el cor nu, avui seré jo, sense fronteres!


Algú va dir un cop que: "los verdaderos locos son los que no hacen locuras", i com diu una amiga: les bojeries solen ser genialitats, a no ser que vinguin d'algú molt tonto!