La vida és poesia;
poesia assonant, consonant,
de rimes dolces i fresques
o aquella tan boirosa
de ritme abrupte i dissonant.
Poesia fina i subtil,
com la burla del poeta,
o poesia punxant
on s'hi amaga la trencadissa dels cors dels lectors.
Poesia feble, angelical i gairebé tràgica,
o d'aquella tan ruda que et fa obrir els ulls
i trepitjar més fort que mai.
Poesia tendra, melodiosa,
nostàlgica i melancòlica,
o bé aquella que respira un aire nou
i trenca amb els ponts del passat;
la que et reviu i et vivifica
i en algun vers sorprenent torna a caure a l'abisme més profund.
La poesia de les normes, i les etiquetes,
la que et marca el guió i et limita l'expressió de tot sentiment.
O la que trenca amb tot i desentona,
que es deixa la pell en cada estrofa,
i esclata en cada mot omplint-lo d'intensitat.
La que et canta les veritats a la cara
i se la trenca a cada pas per deixar-se portar amb cor i ànima.
I de vegades es condensa i es conté
explotant per dins i tremolant per fora.
Aquella que riu i que plora,
que et fa somriure o cagar-te en tot.
Perquè la vida és poesia, i tu... UN DELS MEUS POEMES PREFERITS.
No hay comentarios:
Publicar un comentario