Inventem-nos

No crec que t’estimi com la onada al mar,
ni tampoc t’estimo com la lluna a la nit,
ni tan sols sé si t’estimo com mai s’ha estimat...
i és que no t’estimo! però me’n pots persuadir...

No vull consolar-te quan et facin plorar,
tansols demostrar-te amb qui pots comptar.
No vull compadir-te, però et vull fer costat,
només vull escoltar-te i seguir endavant!

No vull estimar-te com tothom ho fa,
inventem tu i jo una altra forma d’estimar,
jo no et vull tenir, doncs ningú és de ningú,
i a més no es pot perdre el que mai s’ha tingut!

No sé si et somnio com ho farien els amants.
no sé si t’enyoro sempre que no estàs,
potser no endevino com t’he d’estimar,
però tu ets l’únic del que no em canso mai...

No puc estimar-te com diuen les cançons,
buscant-te a cada instant per cada racó,
aquest no és un amor de promeses i petons
perquè ens mereixem més que tot això.

No vull estimar-te com tothom ho fa,
intentem nosaltres una forma única d’estimar,
no vull que siguis meu, ningú se’t pot apropiar,
només vull abraçar-te quan et facin mal...

Si algun dia t’estimo d’una forma vulgar
i si d’aquí un temps ja no et sé estimar,
no pensis que he estat un altre amor en va,
perquè va haver un dia en que et vaig saber estimar.